STATEMENT CUPULA “TERRBILITAT DE LA CARN “ PARA EXPO “ AMABLE INFORMAL”

L'Estructura amb cúpula de la Terribilitat de la carn, on Marc Herrero ha recreat una versió actualitzada del Judici Final, inspirada en la Capella Sixtina de Miquel Àngel. Si, al Renaixement, el final dels temps es representava com una rendició de comptes davant Déu, en aquest cas la màxima jutgessa seria la deessa Gaia. En una estructura cupular, però que també recorda un gimnàs, un panòptic o, fins i tot, una gàbia, Herrero planteja un repertori iconogràfic propi del temps contemporani: en lloc d’apòstols i sants, als panys de la cúpula hi representa al·legories dels abusos que ha comès l’ésser humà per provocar un més que probable apocalipsi no gaire llunyà. El consumisme, el liberalisme, l’explotació, l’extractivisme... hi queden manifestats com a símptomes corporals mutants, en una actitud que no se sap bé si és d’assetjament o de prec del perdó. A la base, per contra, canvia els àngels i els penitents per una sèrie de situacions en què la natura s’obre pas triomfant, recupera la seva agència i s’infiltra en les petjades de la civilització. En una situació de col·lapse ecològic, només accedirem a la salvació si deixem que sigui la natura qui envaeixi i col·lapsi tots els espais, tant els terrenals com els del món de les idees.

La Estructura con cúpula de la Terribilidad de la carne, donde Marc Herrero ha recreado una versión actualizada del Juicio Final, inspirada en la Capilla Sixtina de Miguel Ángel. Si, en el Renacimiento, el fin de los tiempos se representaba como una rendición de cuentas ante Dios, en este caso la máxima jueza sería la diosa Gaia. En una estructura cupular, pero que también recuerda un gimnasio, un panóptico o, incluso, una jaula, Herrero plantea un repertorio iconográfico propio del tiempo contemporáneo: en lugar de apóstoles y santos, en los paños de la cúpula representa alegorías de los abusos que ha cometido el ser humano para provocar un más que probable apocalipsis no muy lejano. El consumismo, el liberalismo, la explotación, el extractivismo... quedan manifestados como síntomas corporales mutantes, en una actitud que no se sabe bien si es de acoso o de ruego de perdón. En la base, por el contrario, cambia los ángeles y los penitentes por una serie de situaciones en que la naturaleza se abre paso triunfante, recupera su agencia y se infiltra en las huellas de la civilización. En una situación de colapso ecológico, sólo accederemos a la salvación si dejamos que sea la naturaleza quien invada y colapse todos los espacios, tanto los terrenales como los del mundo de las ideas.